Hola a tots, ha arribat el moment de
reflexionar i xerrar al voltant d´aquesta assignatura que ara ens reuneix,
Mitjans i Recursos Tecnològics en el procés d´ensenyament. Com podeu veure, el títol de l´assignatura ja
ens diu moltes pistes del que seran les reflexions.
Actualment vivim en un escenari molt complex, tal i com ens
diu Manuel Area Moreira, degut a la era de la tecnologia, la societat
de la informació i de les conseqüències que tenen en tota la societat, tant
econòmica, social, cultural, política, ets. Tots nosaltres, d´una manera o altra, ens recolzem en les noves
tecnologies a la nostra vida quotidiana, jo mateixa ja no vaig al banc ni per
fer transferències bancàries, sinó que faig servir el meu telèfon mòbil; renovem la targeta de
demanda de feina al SOIB per internet evitant les llargues esperes físiques, reservem
bitllets d´avió, demanem cita prèvia al IBSALUT per internet, comprem grans
marques de roba per la RED, ets. Puc dir mil exemples i no finalitzaria mai
perquè estem rodejats d´aquesta societat tan tecnològica i avançada.
Així mateix, els avanços en les noves
tecnologies i en conseqüència, la societat de la informació, fa replantejar-nos l´educació dels ciutadans,
es necessita una especial formació en la temàtica, no sols a la infància sinó també
a l´edat adulta per poder mantenir-se en l´actualitat, tant política, cultural,
social, ets.
Podem afirmar pues que existeix un impacte educatiu de la societat de la informació i la comunicació que es materialitza en un punt clau positiu per als educadors on Internet representa una font com si fos una biblioteca. Però, d´on parteix tot aquest avanç? Per poder contestar aquesta pregunta hem de mirar enrere i parlar de la TERCERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL, amb l´aparició dels ordinadors, ets, on es va transformar tota la nostra societat en tecnològica. Hem passat de viure a una SOCIETAT INDUSTRIAL a viure a una SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, degut al fenomen de la GLOBALITZACIÓ I MUNDIALITZACIÓ.
Què us pareix si visionem junts aquest vídeo per
tal de contextualitzar una miqueta més?
Podem afirmar pues que existeix un impacte educatiu de la societat de la informació i la comunicació que es materialitza en un punt clau positiu per als educadors on Internet representa una font com si fos una biblioteca. Però, d´on parteix tot aquest avanç? Per poder contestar aquesta pregunta hem de mirar enrere i parlar de la TERCERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL, amb l´aparició dels ordinadors, ets, on es va transformar tota la nostra societat en tecnològica. Hem passat de viure a una SOCIETAT INDUSTRIAL a viure a una SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, degut al fenomen de la GLOBALITZACIÓ I MUNDIALITZACIÓ.
Després de visionar-lo, penseu que els mestres estan preparats per formar en noves tecnologies? Poden donar les eines que els alumnes necessiten per ser ciutadans competents en aquesta societat que vivim i més encara, que viurem? L´alfabetització tecnològica és necessària per formar navegants per internet competents en sabre cercar la informació, seleccionar-la, elaborar-la i difondre-la des de qualsevol medi d´una forma correcta.
Jo penso que estem en una bona línia de futurs
mestres però que encara hi ha molts mestres que no estan preparats, que
necessiten una immediata formació, i que en tantes retallades a l´Educació no
es fomenta aquest ensenyament de qualitat, però deixant el politiqueo a banda,
podem afirmar que aquest seria un repte de l´educació davant les noves
tecnologies.
Per tal de continuar vull esmentar que les
tecnologies ajuden al procés de globalització, les tecnologies no
són les responsables absolutes de la globalització però si podem afirmar que
l´ajuden, fa que avancem a passos agegantats. Jo en moltes ocasions em
pregunto, açò és bo o no? Jo crec que
tots els avanços són bons però és veritat que no totes les persones gaudeixen de les mateixes
oportunitats per accedir a les mateixes.
Tal i com ens diu Manuel Area a la seva lectura i
basant-se en els criteris de J. Echevarría (1999) existeixen diferents
discursos en referència a les noves tecnologies o el tercer entorn, els quals
són, un discurs mercantilista recolzat en un benestar material, un discurs
crític-polític que aporta la idea de les tecnologies al nostre servei però
sense el control de les grans corporacions; un discurs tecnocentrista que veu
les tecnologies com una revolució en tots els aspectes canviant de forma social
i cultural; per finalitzar un discurs apocalíptic que ens diu que aquest avanç
es carrega les diferents cultures per tal de fer-les hegemòniques.
Jo tinc la meva opinió personal al respecte, crec
que les noves tecnologies ens obrin una nova porta al món, podem participar
social i culturalment més que fa molts anys enrere. Podem viatjar a qualsevol
part del món i sabre que visitar, on anar a menjar, jo crec que en moltes
ocasions sabem massa del que deuríem per no perdre la màgia de visitar les
diferents cultures, hem vist ja els monuments tant per internet cercant
informació que llevem la màgia de l´impacte.
Penso que la globalització ens ha afectat molt, en
quant a la cultura, la tecnologia, però en canvi hi ha moltes desigualtats
entre els usuaris, jo mateixa, abans de començar els meus estudis de Grau,
estava molt enrere en les noves tecnologies que la resta de les companyes (que
són molt més jovenetes).
Aquestes desigualtats formen una bretxa digital entre les persones, cultures que tenen accés a aquestes per accedir-hi depenent del sexes de les persones, les diferents generacions, la capacitat econòmica , està clar que en temps de crisis no tots disposen de la comoditat de tenir accés a Internet a casa, per exemple. Reflexionant al respecte, arribo a la conclusió que hi ha una clara bretxa digital també entre escoles públiques i privades, ja que les privades tenen a l´abast tota mena de aparells tecnològics i facilitats i açò crea una gran desventura des del meu punt de vista.
Aquestes desigualtats formen una bretxa digital entre les persones, cultures que tenen accés a aquestes per accedir-hi depenent del sexes de les persones, les diferents generacions, la capacitat econòmica , està clar que en temps de crisis no tots disposen de la comoditat de tenir accés a Internet a casa, per exemple. Reflexionant al respecte, arribo a la conclusió que hi ha una clara bretxa digital també entre escoles públiques i privades, ja que les privades tenen a l´abast tota mena de aparells tecnològics i facilitats i açò crea una gran desventura des del meu punt de vista.
https://flic.kr/p/bBDvgB
No vull deixar de mencionar una de les coses que més me preocupen i que és gran repte que és la pèrdua de privacitat i el control que existeix sobre els individus i els diferents grups socials. Totes les dades que circulen a internet, on van a parar dins del món digital? Qui controla açò? Les famoses cookies que van agafant forma cada cop que entrem i naveguem per la RED, com si nosaltres fóssim essers manipulables. Aquest és un gran repte per poder anar avançant.
A continuació us mostro un mapa conceptual amb els aspectes clau que hem destacat a classe parlant d´aquest tema.
En Jordi Adell al seu article de les Tendències de
l´educació a la Sociedad de les tecnologies de la informació ens descriu
l´evolució de la tecnologia centrada en la eina, en primer lloc en el
llenguatge oral, en segon lloc el coneixement mitjançant l´escriptura o
llenguatge oral, en tercer lloc la impremta i en quart lloc i darrer, les
telecomunicacions. Jo discuteixo aquestes 4 fases d´evolució perquè crec que
estem ja a la cinquena etapa, degut a que les telecomunicacions han avançat a
passos agegantats, no és lo mateix la era del telègraf que ara mateixa en l´Internet
per posar un exemple.
Així mateix les noves tecnologies i la societat de
la informació són un arma de doble filo en quant a les relacions personals i
comunicatives. D´una banda, tenen una cara amable, es redueix les variables
espai i temps a la mateixa unitat, podem parlar amb persones que estan a milers
de kilòmetres com si estiguessin al nostre costat, enviem emails que el
receptor el rep en dècimes de segons,
ets, et dóna moltes facilitats per comunicar-te, per exemple amb les videoconferències
com és al nostre cas a la UIB, whatssaps, skipes, ets que generen de noves formes de participació, i l´aparició de noves industries que impulsen un progress economic. Però per altra banda ,
les noves tecnologies ens presenta una cara més amarga com són, des del meu
punt de vista, la pèrdua de les relacions de qualitat, he vist moltes voltes a
grups d´amics que no parlen entre ells perquè estan al whatssap, l´alt control
que existeix i una preocupant dependència de les noves tecnologies, fa sigui a
nivell de relacions humanes com de relacions laborals, saturació de informació I una gran bretxa digital.
Com podem comprovar les noves tecnologies juguen
un paper importantíssim en la nostra Humanitat, i en moltes ocasions no som conscients
de com ha canviat l´entorn que ens rodeja. Pot ser jo si he pogut veure i
sentir la gran diferència de 20 anys enrere a ara, com han anat creant-se les noves tecnologies i
com es treballava abans en tots els àmbits, ja que jo no sóc una nascuda a la
societat de la informació.
En Jordi Adell, al igual que Manuel Area, postula que totes aquestes
tecnologies tenen un gran impacte en l´educació, en altres paraules, la
societat de la informació influeix de forma directa i indirecta en l´educació,
però perquè us preguntareu? Una resposta seria perquè la digilització suposa un
canvi radical en el tractament de la informació, un gran canvi en les nostres
formes d´adquirir el coneixement, de comunicar-nos i en conseqüència, en la
forma de pensar. És molt complex degut a que tenim a l´abast una barbaritat
d´informació que ens arriba a saturar però hem d´estar alerta perquè no significa
que estem millor informats. Per adquirir el coneixement hem de sabre
seleccionar de forma correcta aquesta informació, el que significa que hem
d´estar formats al respecte perquè no sempre sabem transformar aquesta informació en coneixement. A més a més, genera un desfàs entre el desenvolupament social i del sistema i les noves tecnologies s´introdueixen de forma molt lenta en l´escola.
L´educació té l´obligació de donar resposta a
aquesta demanda de la societat i la problemàtica està en que encara estem
arrastrant aquesta escola tradicional i que a poc a poc estem superant per donar
pas a la multialfabetització (saber accedir i emprar demanera intel·ligent, crítica i ética la informació i comunicació mitjançant qualsevol tecnologia) amb la
formació dels nostres alumnes per que s’adaptin a l´entorn, i això ho aconseguirem mitjançant la lecto-escritura, la comunicació audiovisual, les tecnologies digitals i la informació.
Aquesta formació ha de ser durant tota la seva
vida ja que com he dit anteriorment estem a la cinquena etapa i això és perquè
aquestes tecnologies van canviant a un ritme trepidant, per això parlem d´un procés no lineal, lent i difícil.
Vull destacar aquesta frase que resumeix el que
vull dir: “El repte és utilitzar la
tecnologia de la informació per crear en les nostres escoles un entorn que
propici el desenvolupament dels individus que tinguin la capacitat i la
inclinació per utilitzar els vastos recursos de la tecnologia de la informació
en el seu propi i continuïtat creixement
intel·lectual i expansió d´habilitats. Les escoles han de convertir-se
en llocs on sigui normal veure als infants compromesos en el seu propi
aprenentatge” (Bosco,1995, pàg. 51)
Per aconseguir açò les institucions educatives han
de prendre nous rols, diferents formes de comunicar-se entre professor i
alumnes, prendre consciència dels nous rols d´aquests, trencant les barreres de
les 4 parets, fer videoconferències, aprenentatges col·laboratius, fent un bon
treball en xarxa I desenvolupant en els nostres alumnes les competencies al voltant de les 4 dimensions següents: instrumental (saber accedir a la informació), cognitiva (transformant la informació en coneixement), sociocomunicativa (saber expresser-se i comunicar-se) i axiològica (usar-la democràtica i èticament)
Reflexionant al respecte penso que seria fantàstic
arribar a un treball en xarxa entre escoles, ja no sols del teu poble sinó d´altres
llocs, comunitats i perquè no, altres països, crec que seria increïble! Recordo
les classes de psicologia de la UIB on la nostra mestra ens deia que els
infants presten més atenció als coneixements quan són els propis iguals els que
t´ho expliquen, compartint projectes, feines, en definitiva obrint l´escola al
món exterior per fer un aprenentatge significatiu, però encara estem a mitat
camí, hem d´eliminar els obstacles i repensar l´educació per preparar-nos per
aquest repte.
Per finalitzar us deixo aquest mapa conceptual per contextualitzar més les meves paraules:
Per fer una cloenda a tota aquesta reflexió dir que mentre jo he estat fent tota aquesta entrada de bloc, he tingut una barreja de sentiments, m´he vist molt reflectida quan parlava de la bretxa digital, he tornat la vista enrere i he visionat el meu primer dia a l´assignatura dedidàctica de primer quan havia de fer servir cada setmana un artefacte nou, el primer de tots creant un vídeo, en aquell moment era com una muntanya perquè com he dit abans jo no era una filla nascuda de la societat de la informació sinó tot el contrari, però com he dit en aquesta entrada tot va la línia d´una formació constant i sobre tot, tot es tracta d´una actitud positiva envers les noves tecnologies. Sóc molt orgullosa de tota la meva feina que he estat fent des de que estic formant-me i que estic fent ús d´aquestes eines, sento felicitat i la veritat és que sobretot sento que estic al dia, que no estic perduda i espero no perdre aquesta visió ni aquestes ganes d´aprendre al respecte. A més a més, el fet de reflexionar al voltant d´aquesta temàtica fa que me motive més i que m´hagui fet pensar molt més en la necessitat d´aprendre noves eines i fer un ús correcte de les mateixes.
Tanmateix m´he adonat conte de la responsabilitat que tindré en les meves mans el dia que jo sigui mestra, que sera tot un repte per jo, que fa que tingui en les meves mans moltes oportunitats dels meus futurs alumnes, presenter-los un entorn ric, obert a l´exterior, descentralitzat dels llibres de text, on sigui el treball per projectes el que impulse tota la meva tasca docent ja que d´aquesta manera, els meus alumnes investigaran, es convertiran en exploradors de coneixement, cercaran per la xarxa amb la meva ajuda I la dels seus familiars, I d´aquesta forma, que vaguin prenent contacte amb les noves technologies, presenter-los el material de forma atractiva, diversa i actual, ets.
Per tal de fer-ho pens que hauré de formar-me continuament per no perdre la competència del entorn que com diu en Manuel Area és molt complex i necessita docents compromesos, sense por al canvi, sense por a perdre el control del saber, mestres que com deia en Francesco Tonucci que deixen el protagonisme del aprenentatge per als infants.
Fins més aviat!
No hay comentarios:
Publicar un comentario